Quan s'apel·lava a la revolució dels somriures qui havia d'imaginar que serien els somriures dels polítics, oi?

[vmateusimeon@mastodont.cat]

Quan s'apel·lava a la revolució dels somriures qui havia d'imaginar que serien els somriures dels polítics, oi?

[caelumtangi@mastodont.cat]

@vmateusimeon ric per no plorar

[vmateusimeon@mastodont.cat]

@Caelumtangi a casa estem vivint –per part meva, fent costat– una experiència sindical de ben a prop. És molt lamentable comprovar com treballadors, por mi interés te quiero Andrés, s'alinien amb recursos humans amb una rapidesa insospitada perquè els han inoculat por (difusa i infundada) davant un judici que deixaria ben retratat a rrhh.
Si això s'extrapola a tots els àmbits podem fer-nos una idea de fins on estaria disposada la gent a somriure-li a una revolució. I és així com riu el sistema.

[vmateusimeon@mastodont.cat]

@Caelumtangi i una altra observació sobre aquesta anècdota, en conjunt, el sindicalisme a Catalunya està fortament espanyolitzat; l'espanyolisme bo, eh.

[jordicasas@mastodont.cat]

@vmateusimeon @Caelumtangi els grans sindicats estan fortament institucionalitzats i polititzats.
Cada comitè d'empresa s'apanya com pot, però les centrals sindicals només aporten política

[vmateusimeon@mastodont.cat]

@jordiCasas @Caelumtangi així és, el sindicat no és dels grans i han viscut de prop com actuen rrhh i els sindicats hegrmònics.

[caelumtangi@mastodont.cat]

@vmateusimeon @jordiCasas es pot dir que els sindicats estan al servei d'Ñ? se suposa que defensen els interessos dels treballadors de Cat, però aquests interessos, els reals, els veuen? potser la balança es decanta més cap a l'altre costat...
(és una opinió, no us ho agafeu a pit)

[jordicasas@mastodont.cat]

@Caelumtangi aviam, quan es mouen a grans empreses, sí, els institucionalitzats vull dir

Això no treu q puguis trobar bona gent representants sindicals
@vmateusimeon