Una persona que viu i treballa a Catalunya i no vol aprendre català, buscarà mil excuses i t'ho disfressarà amb història, política, familia, però es tracta simplement d'una única cosa: VOLUNTAT.

[caelumtangi@mastodont.cat]

Una persona que viu i treballa a Catalunya i no vol aprendre català, buscarà mil excuses i t'ho disfressarà amb història, política, familia, però es tracta simplement d'una única cosa: VOLUNTAT. Voluntat d'integrar-se.Voluntat de mostrar respecte per la cultura i llengua del lloc on vius. És una decisió personal. Crec que si no hi ha aquesta bona voluntat, la ment busca un ventall d'excuses complexes per justificar-ho. I sí, també és una qüestió d'actitud.
(El que penso fins a dia d'avui)

[dario@mastodont.cat]

@Caelumtangi @spla Personalment em fereix aquesta gent. La meva familia per part de dona és lituana i jo vaig aprenent - poc a poc - la seva llengua.

Puc construir frases útils però limitades. La meva voluntat és integrar-me mínimament, aprendre i ser un més malgrat els veig uns pocs cops a l’any.

[caelumtangi@mastodont.cat]

@dario Precisament és el que comentes! El respecte i la voluntat d'aprendre @spla

[pacojo@mastodont.cat]

@Caelumtangi Jo crec que és més aviat una qüestió de sentiments. Si t'estimes el país, la seva cultura, la seva gent (la que se sent del país), aprendràs català com sigui. Els que rebutgen el català sempre m'han semblat gent ressentida que semblen odiar haver hagut de viure a Catalunya.

[caelumtangi@mastodont.cat]

@Pacojo penso que existeix una correlació entre sentiments i voluntat. Els sentiments també poden motivar o no, aquesta voluntat d'aprendre.

[carlesb@mastodont.cat]

@Caelumtangi @dario @spla Acullo de bon grat a casa meva la gent que em respecta i que vol compartir les meves coses perquè les aprecia, a elles i a mi. Als altres, no.