La cortina de fum del procés: com el conflicte polític va tapar les retallades en drets socials

[joanetdelculestret@friendica.opensocial.space]

Durant més d’una dècada, el procés independentista va acaparat l’agenda política, mediàtica i social a Catalunya. Les mobilitzacions multitudinàries, els enfrontaments institucionals i la repressió judicial van generar un terreny polaritzat on només semblava existir una qüestió: la independència. Però mentre la societat es distreia amb aquest drama polític, s’anaven implementant polítiques de retallada de drets socials i laborals que, en un altre context, haurien provocat una forta resposta ciutadana.
La distracció perfecta

El principi és senzill: si vols que no es noti un dolor, crea’n un altre de més fort. El procés va actuar com a cortina de fum, desviant l’atenció de problemes fonamentals com la precarietat laboral, el desmantellament de la sanitat pública, la manca d’habitatge accessible o la pèrdua de drets sindicals. Mentre es discutia sobiranisme, els governs —tant el de la Generalitat com el de l’Estat— van aprofitar per avançar mesures neoliberals que, en altres circumstàncies, haurien trobat una resistència molt més organitzada.
Retallades amb cobertura independentista

Durant els anys del procés, es van aprovar reformes laborals que van afeblir la negociació col·lectiva, es van congelar pensions i salaris del sector públic, i es van privatitzar serveis essencials. A Catalunya, l’executiu de Puigdemont va aplicar retallades en educació i sanitat, tot justificant-ho amb l’«excepcionalitat política». L’Estat, per la seva banda, va aprofitar el caos per imposar mesures impopulars amb menys resistència, assegurant que tota l’energia social s’estava dirigint cap al conflicte territorial.
La unitat perduda dels moviments socials

Els moviments socials que abans pressionaven per millores laborals, drets socials o justícia ambiental van quedar dividits pel debat independentista. Organitzacions que havien treballat junta van fragmentar-se entre partidaris i detractors del procés, minant la capacitat de resposta col·lectiva. La lluita contra les retallades va perdre protagonisme en un ambient on tot girava al voltant de l’autodeterminació.
Reaccionar després de la distracció

Ara que el procés ha perdut força, molts s’adonen que, mentre miraven cap a un costat, els anaven buidant les butxaques per l’altre. Les condicions de vida de la classe treballadora han empitjorat, els serveis públics estan més debilitats i les desigualtats han crescut. La qüestió és: ¿com recuperem l’agenda social després d’anys de distracció?