Quina llàstima que actualment

[caelumtangi@mastodont.cat]

@joanetdelculestret ... aviam aquestes quatre línies...

[nan@mastodont.cat]

@Caelumtangi no entenc bé q vols dir .

[nan@mastodont.cat]

@Caelumtangi potser siga una veu interna davant situacions,no se ,hui no estic clar.

[caelumtangi@mastodont.cat]

@nan En el sentit que de sobte, no uses la raó i fas cas a la intuïció perquè percebs quelcom que saps que existeix, i encertes de ple.

[joanetdelculestret@friendica.opensocial.space]

@Caelumtangi
Teoria de l'Univers Relatiu: Som una partícula en un cosmos més gran?

L'univers que coneixem és vast, inimaginablement gran, i cada dia descobrim més sobre la seva extensió i complexitat. Però, què passaria si el nostre univers, tal com l'entenem, no fos més que una petita part d'alguna cosa molt més gran? I si nosaltres, els éssers humans, no som més que partícules minúscules en comparació amb altres éssers o realitats que existeixen en escales que ni tan sols podem imaginar? Aquesta idea, encara que sembli extreta de la ciència-ficció, podria tenir implicacions profundes no només per a la nostra comprensió del cosmos, sinó també per a qüestions filosòfiques i espirituals, com l'existència d'alguna cosa que molts anomenen "Déu".
La relativa de la percepció

Per entendre aquesta teoria, podem començar amb una analogia senzilla: imagina't un virus. Per a un virus, el seu "univers" podria ser una gota d'aigua. Dins d'aquesta gota, el virus viu, es reprodueix i completa el seu cicle de vida, sense ser conscient que existeix un món molt més enllà d'aquesta petita porció de líquid. Per al virus, la gota d'aigua és tot el que existeix, la seva realitat completa. Ara, trasllada aquesta idea a la nostra escala. Què passaria si nosaltres, els éssers humans, som com aquest virus, i el nostre univers observable no és més que una "gota d'aigua" en un oceà infinitament més gran?

La nostra capacitat per observar l'univers està limitada per les nostres eines i la nostra pròpia biologia. Podem veure galàxies a milions d'anys llum de distància, però què hi ha més enllà del que els nostres telescopis poden captar? Qui ens diu que no existeix una realitat més gran, composta per múltiples universos, dimensions o entitats que estan tan per sobre de nosaltres com nosaltres ho estem respecte a un virus?
L'escala còsmica i la jerarquia de l'existència

Aquesta teoria suggereix que l'existència podria estar organitzada en una jerarquia d'escales, on cada nivell superior conté i transcendeix l'inferior. En la nostra escala, som els éssers dominants, capaços d'estudiar i manipular el món que ens envolta. Però, què passaria si hi ha éssers en una escala superior per als quals el nostre univers és només una petita part de la seva realitat? Per a ells, les nostres galàxies, estrelles i planetes podrien ser com àtoms en el seu món, i les nostres lleis físiques podrien ser només regles locals dins d'un marc molt més ampli.

Aquesta idea no és del tot nova. En la física teòrica, conceptes com el multivers o les dimensions addicionals suggereixen que el nostre univers podria ser només un entre molts. No obstant això, aquesta teoria va un pas més enllà en proposar que aquests "altres universos" no només existeixen en paral·lel, sinó que podrien estar organitzats en una jerarquia d'escales, on cada nivell superior conté i transcendeix l'inferior.
L'existència d'éssers superiors" i la idea de Déu

Si acceptem la possibilitat que existeixin éssers en una escala superior a la nostra, això podria donar una base científica a la idea de Déu o d'éssers divins. En moltes religions i filosofies, Déu és descrit com un ésser omnipotent, omniscient i omnipresent, que transcendeix la nostra comprensió. Des de la perspectiva d'aquesta teoria, aquests éssers superiors podrien ser entitats que existeixen en una escala tan per sobre de la nostra que, per a nosaltres, semblarien déus.

Per a un virus, un ésser humà podria semblar un déu: té el poder de destruir o preservar el seu món (la gota d'aigua), i les seves accions són incomprensibles des de la perspectiva del virus. De la mateixa manera, si existeixen éssers en una escala superior a la nostra, les seves accions i la seva naturalesa podrien ser tan incomprensibles per a nosaltres com les nostres ho són per a un virus. Això no vol dir necessàriament que aquests éssers siguin "déus" en el sentit religiós, però sí que podrien ser percebuts com a tals a causa de la seva superioritat en escala i coneixement.
Implicacions filosòfiques i científiques

Aquesta teoria té implicacions profundes tant per a la filosofia com per a la ciència. D'una banda, qüestiona la nostra percepció de la realitat i la nostra posició en el cosmos. Si som només una petita part d'alguna cosa molt més gran, què significa això per a la nostra existència? Té algun propòsit, o som simplement una casualitat en un cosmos infinitament complex?

D'altra banda, aquesta teoria també podria inspirar noves línies d'investigació científica. Si acceptem la possibilitat que existeixin realitats més enllà del nostre univers observable, com podríem detectar-les? Podríem desenvolupar eines o teories que ens permetin "veure" més enllà de la nostra escala actual? Aquestes són preguntes que podrien impulsar avenços en camps com la física teòrica, la cosmologia i l'astrobiologia.
Conclusió

La idea que el nostre univers podria ser només una petita part d'alguna cosa molt més gran és fascinant i alhora humiliant. Ens recorda que, malgrat tots els nostres avenços científics i tecnològics, encara hi ha molt que no entenem sobre el cosmos i el nostre lloc en ell. Aquesta teoria no només desafia la nostra comprensió de l'univers, sinó que també ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia existència i la possibilitat que hi hagi realitats més enllà del que podem percebre.

Som com el virus a la gota d'aigua, ignorants d'un món molt més gran? O algun dia aconseguirem transcendir les nostres limitacions i descobrir què hi ha més enllà? Aquestes són preguntes que, per ara, continuen sent un misteri, però que ens impulsen a seguir explorant, qüestionant i somiant amb allò desconegut.

[kaiz@mastodont.cat]

@Caelumtangi
La intuïció es el principi bàsic de la metodología científica, per tant no s,ha de desprestigiar mai🫡
@nan

[caelumtangi@mastodont.cat]

@Kaiz M'encantes!
@nan

[kaiz@mastodont.cat]

@Caelumtangi
Vaig a dies🫂
@nan

[enricceratonia@mastodon.social]

@joanetdelculestret @Caelumtangi

Totalment d'acord, la "intuició" fa temps que també em va dur cap aquest pensament.
Excepte amb el tema de Déu. Jo crec que els déus de les diverses religions acaben essent invents dels humans per fer bullir l'olla de cadascú. Dominar.

[caelumtangi@mastodont.cat]

@enricCeratonia @joanetdelculestret penso que els humans venim educats amb la fe, però aquesta fe (espiritual/Déu/religió), actualment s'ha substituït per tenir confiança amb tu mateix, aconseguir els propòsits i assolir-los per arribar a un nivell més superior d"estrat perquè se t'exigeix com a persona. "És el tenir fe a allò que un vol arribar aconseguir".
En els dos casos aquesta fe em semblen una fal·làcia.