De jove,

[caelumtangi@mastodont.cat]

De jove,
amb els amics ens llençavem dins l'aigua des de dalt de les roques, amb una altura bastant considerable.
De gran,
només ho faria per salvar-me o salvar algú.
El divertiment s'ha convertit en menjar un gelat mentres t'ho mires de lluny, asseguda en una cadira de plàstic a la guingueta.

[jomorespi@xarxa.cloud]

@Caelumtangi escolta, i ni tan mal, també t'ho diré.

[kaiz@mastodont.cat]

@Caelumtangi
Totes les coses s,han d,experimentar, i la por n,es una, i ves en compte que les cadires de plàstic les ha fet el dimoni.

[caelumtangi@mastodont.cat]

@Kaiz! no suporto les cadires de plàstic a l'estiu!

[caelumtangi@mastodont.cat]

@jomorespi Correcte!

[joseamastodon@mastodont.cat]

@Caelumtangi "guingueta", no la coneixia..."a la vora"???

[caelumtangi@mastodont.cat]

@joseamastodon D'on sóc diem guingueta, és el "xiringuito" de tota la vida

[joseamastodon@mastodont.cat]

@Caelumtangi molt bonic, prenc nota.

[carlesb@mastodont.cat]

@Caelumtangi ... i una mica més gran, amb una aigua o un roibos. Cada cosa té el seu què.

[caelumtangi@mastodont.cat]

@CarlesB Oi tant! i que bonica cada etapa i que bonic tot plegat!