De menut no et diuen que la vida d'adult que tindràs, quan seràs tu el pare, consistirà bàsicament en pagar, posar rentaplats, pagar, posar rentadores, pagar, plegar roba...
-
De menut no et diuen que la vida d'adult que tindràs, quan seràs tu el pare, consistirà bàsicament en pagar, posar rentaplats, pagar, posar rentadores, pagar, plegar roba... I finalment, pagar.
Però ja deu ser el que fèiem natros amb els nostres papes. La roda que gira.
Tampoc t'expliquen que et mataràs a treballar i pencar, per a pagar l'educació i les extraescolars i tota la resta de coses, i que això farà que et desquadri el pressupost familiar de tot any, i que et fotis i no te'n puguis anar de vacances, perquè clar, no arriba per a tot. I tampoc t'expliquen que això a la teva descendència els la bufarà fort tot plegat. I tampoc t'expliquen que ho hauràs de fer per la pressió social i altres merdes postmodernes.
-
De menut no et diuen que la vida d'adult que tindràs, quan seràs tu el pare, consistirà bàsicament en pagar, posar rentaplats, pagar, posar rentadores, pagar, plegar roba... I finalment, pagar.
Però ja deu ser el que fèiem natros amb els nostres papes. La roda que gira.
@dgil a mi si que m'ho van expliicar, i a temps! ara fora broma,
sí, els pares i avis també feien un gran esforç i pagaven moltes coses, penso que en aquest aspecte no ha canviat res.
També haig de dir, que en relació als fills, abans un NO, era un NO autoritari i potser ara, aquest NO no és tan NO, però què sabré jo...(em refereixo quan demenen coses) cadascú educa com millor pot i sap. -
Tampoc t'expliquen que et mataràs a treballar i pencar, per a pagar l'educació i les extraescolars i tota la resta de coses, i que això farà que et desquadri el pressupost familiar de tot any, i que et fotis i no te'n puguis anar de vacances, perquè clar, no arriba per a tot. I tampoc t'expliquen que això a la teva descendència els la bufarà fort tot plegat. I tampoc t'expliquen que ho hauràs de fer per la pressió social i altres merdes postmodernes.
@dgil No sé jo si la pressió social és gaire postmoderna o més vella que l'anar a peu!
Però també penso en el pare dient-me "estudia que així no hauràs de pencar com jo" i com la cosa no va ben bé així!
-
@dgil a mi si que m'ho van expliicar, i a temps! ara fora broma,
sí, els pares i avis també feien un gran esforç i pagaven moltes coses, penso que en aquest aspecte no ha canviat res.
També haig de dir, que en relació als fills, abans un NO, era un NO autoritari i potser ara, aquest NO no és tan NO, però què sabré jo...(em refereixo quan demenen coses) cadascú educa com millor pot i sap.@Caelumtangi me n'he cansat de fer de majordom, és esgotador i crema molt. I ara ho estic. La gran no demostra gens d'empatia vers natros. Zero. I és culpa nostra, segur. Els valors i l'educació. Tampoc t'explicaran que se't tancaran a l'habitació hores i hores. I tampoc t'explicaran que no sabràs què coi dir ni què coi explicar perquè clar, si no passem temps junts què has de saber ni què preguntar...
-
Tampoc t'expliquen que et mataràs a treballar i pencar, per a pagar l'educació i les extraescolars i tota la resta de coses, i que això farà que et desquadri el pressupost familiar de tot any, i que et fotis i no te'n puguis anar de vacances, perquè clar, no arriba per a tot. I tampoc t'expliquen que això a la teva descendència els la bufarà fort tot plegat. I tampoc t'expliquen que ho hauràs de fer per la pressió social i altres merdes postmodernes.
-
@dgil No sé jo si la pressió social és gaire postmoderna o més vella que l'anar a peu!
Però també penso en el pare dient-me "estudia que així no hauràs de pencar com jo" i com la cosa no va ben bé així!
@capita_picat per ara amb la gran no tenim cap problema amb els estudis. Però si amb l'empatia, ajudar a casa, posar de la seva part en l'equip que som, veure els esforços que fem...
-
@Caelumtangi me n'he cansat de fer de majordom, és esgotador i crema molt. I ara ho estic. La gran no demostra gens d'empatia vers natros. Zero. I és culpa nostra, segur. Els valors i l'educació. Tampoc t'explicaran que se't tancaran a l'habitació hores i hores. I tampoc t'explicaran que no sabràs què coi dir ni què coi explicar perquè clar, si no passem temps junts què has de saber ni què preguntar...
@dgil no soc la més adequada per respondre, però entenc el que dius i penso que tot són etapes.
-
Tampoc t'expliquen que et mataràs a treballar i pencar, per a pagar l'educació i les extraescolars i tota la resta de coses, i que això farà que et desquadri el pressupost familiar de tot any, i que et fotis i no te'n puguis anar de vacances, perquè clar, no arriba per a tot. I tampoc t'expliquen que això a la teva descendència els la bufarà fort tot plegat. I tampoc t'expliquen que ho hauràs de fer per la pressió social i altres merdes postmodernes.
I tampoc t'explicaran que et fotràs de mala llet dia si dia també perquè percebràs que la cosa no funciona bé. I que hi insistiràs fins la nàusea, fins l'extenuació, perquè hi creus, i no voldràs caure en allò fàcil que seria deixar-ho córrer.
-
I tampoc t'explicaran que et fotràs de mala llet dia si dia també perquè percebràs que la cosa no funciona bé. I que hi insistiràs fins la nàusea, fins l'extenuació, perquè hi creus, i no voldràs caure en allò fàcil que seria deixar-ho córrer.
Tampoc t'explicaran que un dia percebràs amb temor que si, que esperes alguna a canvi per tot plegat, i que els ompliràs d'amor i de besades sempre que vulguis, però que també vols rebre. I que l'amor és de dos sentits. I ho sentiràs amb temor perquè sempre t'han ensenyat que l'amor de pare és incondicional. I xiquets, arriba un dia que ja no ho és.
-
Tampoc t'explicaran que un dia percebràs amb temor que si, que esperes alguna a canvi per tot plegat, i que els ompliràs d'amor i de besades sempre que vulguis, però que també vols rebre. I que l'amor és de dos sentits. I ho sentiràs amb temor perquè sempre t'han ensenyat que l'amor de pare és incondicional. I xiquets, arriba un dia que ja no ho és.
I perdoneu per deixar anar totes les meues merdes i temors. Us deuen importar ben poc.
-
Tampoc t'explicaran que un dia percebràs amb temor que si, que esperes alguna a canvi per tot plegat, i que els ompliràs d'amor i de besades sempre que vulguis, però que també vols rebre. I que l'amor és de dos sentits. I ho sentiràs amb temor perquè sempre t'han ensenyat que l'amor de pare és incondicional. I xiquets, arriba un dia que ja no ho és.
@dgil no sé si
️ o plorar -
@dgil no sé si
️ o plorar@thiegui em vindria molt millor un cabàs de
️ Però el que vegis més convenient. -
I perdoneu per deixar anar totes les meues merdes i temors. Us deuen importar ben poc.
@dgil Els fills sovint es queixen del fet que els pares no els han transmès lliçons, aprenentatges fruit de l'experiència. No és a nosaltres a qui has de deixar anar aquestes "merdes", sinó a les teves filles.
-
I perdoneu per deixar anar totes les meues merdes i temors. Us deuen importar ben poc.
This post is deleted! -
De menut no et diuen que la vida d'adult que tindràs, quan seràs tu el pare, consistirà bàsicament en pagar, posar rentaplats, pagar, posar rentadores, pagar, plegar roba... I finalment, pagar.
Però ja deu ser el que fèiem natros amb els nostres papes. La roda que gira.
@dgil tampoc no he arribat a aquestes alçades, així que no donaré cap consell. A passar-ho com bonament es pugui i a intentar fer-ho el millor que es sap i basta prou, que de vida només n'hi ha una i el premi al pare de l'any ja se'l poden ficar pel cul.
-
@thiegui em vindria molt millor un cabàs de
️ Però el que vegis més convenient. -
I perdoneu per deixar anar totes les meues merdes i temors. Us deuen importar ben poc.
@dgil podria, de fet puc i ho faig, signar al 100% cadascuna d'aquestes paraules com si les hagués escrit jo mateix.
Ara, també et diré que en el fons crec que és una "sort" haver de patir per aquestes "metres" i no per altres altres coses molt pitjors.
I una recomanació, a mi em va bé, comprat una moto i de tant en tant perdre't per alguna carretera, fer un bon esmorzar i amb la calma tornar a les "merdes".
-
D dgil@mastodont.cat shared this topic
-
I perdoneu per deixar anar totes les meues merdes i temors. Us deuen importar ben poc.
@dgil tinc una de 32 i un de 30. Més d'una vegada ho hauria engegat tot a pastar, i mes quan són adolescents. Ara estic content, segueixo treballant com un burro, segueixo pobre com les rates, però content que els esforços han donat els seus fruits. Ningú surt amb un llibret d'instruccions, ningú prepara als pares i ningú neix ensenyat. I pot passar que, malgrat els esforços, no surti bé, però s'ha de provar. Salut i paciència
-
Tampoc t'explicaran que un dia percebràs amb temor que si, que esperes alguna a canvi per tot plegat, i que els ompliràs d'amor i de besades sempre que vulguis, però que també vols rebre. I que l'amor és de dos sentits. I ho sentiràs amb temor perquè sempre t'han ensenyat que l'amor de pare és incondicional. I xiquets, arriba un dia que ja no ho és.
This post is deleted! -
I perdoneu per deixar anar totes les meues merdes i temors. Us deuen importar ben poc.
This post is deleted!
