Perquè la llengua catalana no se substitueixi, quedi residual fins a la seva desaparició + combatre l'Estat que l'afebleix i menysprea, continua essent la nostra responsabilitat.
-
Perquè la llengua catalana no se substitueixi, quedi residual fins a la seva desaparició + combatre l'Estat que l'afebleix i menysprea, continua essent la nostra responsabilitat.
Formem part de l'activisme lingüístic si no canviem l'idioma i el parlem amb tothom, afavorint a entitats que hi treballen i lluiten per garantir-la. La cultura catalana i la política si van lligades, tota repressió condueix a la resistència, nosaltres tenim el poder per decidir sobre l'ús que en fem i el seu futur. -
S spla@mastodont.cat shared this topic
-
Perquè la llengua catalana no se substitueixi, quedi residual fins a la seva desaparició + combatre l'Estat que l'afebleix i menysprea, continua essent la nostra responsabilitat.
Formem part de l'activisme lingüístic si no canviem l'idioma i el parlem amb tothom, afavorint a entitats que hi treballen i lluiten per garantir-la. La cultura catalana i la política si van lligades, tota repressió condueix a la resistència, nosaltres tenim el poder per decidir sobre l'ús que en fem i el seu futur. -
Perquè la llengua catalana no se substitueixi, quedi residual fins a la seva desaparició + combatre l'Estat que l'afebleix i menysprea, continua essent la nostra responsabilitat.
Formem part de l'activisme lingüístic si no canviem l'idioma i el parlem amb tothom, afavorint a entitats que hi treballen i lluiten per garantir-la. La cultura catalana i la política si van lligades, tota repressió condueix a la resistència, nosaltres tenim el poder per decidir sobre l'ús que en fem i el seu futur.@Caelumtangi El procés de substitució lingüística és un fenomen que ha passat arreu del món i el català, com moltes altres llengües minoritzades, no n’és una excepció. La pressió de la llengua dominant, en aquest cas el castellà, és una realitat que ha erosionat el català durant segles, especialment amb l’acció activa de l’Estat espanyol, que l’ha perseguit i afeblit amb lleis i polítiques contràries a la seva normalització.La independència de Catalunya podria proporcionar un marc legal i institucional més favorable per a la llengua catalana, però la història ens ensenya que les lleis per si soles no canvien les dinàmiques socials i lingüístiques d’un poble. Les polítiques lingüístiques poden alentir el procés de substitució o fins i tot revertir-lo en alguns casos, però si no hi ha una voluntat col·lectiva forta, el declivi pot continuar. La llengua és un hàbit social, i si la pressió social, econòmica i cultural afavoreix el castellà, la independència no serà per si sola una solució màgica.
El veritable repte és la consciència lingüística de la població. No només es tracta d’imposar normes, sinó de fomentar un ús social real del català en tots els àmbits, especialment en aquells on la presència del castellà és dominant. Sense aquesta força social, qualsevol llei quedarà esmorteïda per les dinàmiques del dia a dia, com ha passat en altres països on, tot i tenir llengua pròpia i independència política, la llengua dominant ha acabat engolint la minoritària.
El català només sobreviurà si la gent l’usa i el transmet de manera activa. Sense això, qualsevol política serà insuficient.
-
@Caelumtangi El procés de substitució lingüística és un fenomen que ha passat arreu del món i el català, com moltes altres llengües minoritzades, no n’és una excepció. La pressió de la llengua dominant, en aquest cas el castellà, és una realitat que ha erosionat el català durant segles, especialment amb l’acció activa de l’Estat espanyol, que l’ha perseguit i afeblit amb lleis i polítiques contràries a la seva normalització.La independència de Catalunya podria proporcionar un marc legal i institucional més favorable per a la llengua catalana, però la història ens ensenya que les lleis per si soles no canvien les dinàmiques socials i lingüístiques d’un poble. Les polítiques lingüístiques poden alentir el procés de substitució o fins i tot revertir-lo en alguns casos, però si no hi ha una voluntat col·lectiva forta, el declivi pot continuar. La llengua és un hàbit social, i si la pressió social, econòmica i cultural afavoreix el castellà, la independència no serà per si sola una solució màgica.
El veritable repte és la consciència lingüística de la població. No només es tracta d’imposar normes, sinó de fomentar un ús social real del català en tots els àmbits, especialment en aquells on la presència del castellà és dominant. Sense aquesta força social, qualsevol llei quedarà esmorteïda per les dinàmiques del dia a dia, com ha passat en altres països on, tot i tenir llengua pròpia i independència política, la llengua dominant ha acabat engolint la minoritària.
El català només sobreviurà si la gent l’usa i el transmet de manera activa. Sense això, qualsevol política serà insuficient.
@joanetdelculestret Correcte! molt ben explicat!
-
@joanetdelculestret Correcte! molt ben explicat!
@Caelumtangi @joanetdelculestret potser si algun dia aconseguim la independència tindrem eines per revertir la situació de forma més segura, no?
-
@Caelumtangi @joanetdelculestret potser si algun dia aconseguim la independència tindrem eines per revertir la situació de forma més segura, no?
@enricCeratonia @joanetdelculestret potser més que eines, que sí, lleis que s'haurien de complir respecte a la llengua catalana...
